Els preus de l'acer es van enfonsar essencialment entre maig i principis de juliol. La invasió russa d'Ucraïna va provocar un augment dels preus de 500 dòlars per tona a Europa i els Estats Units, però ja van retrocedir en 600 dòlars o més a mitjans de juliol. Es preveuen altres 200-250 dòlars per tona per a la bobina;
la pregunta és si el ràpid col·lapse continua, és a dir, els preus de l'acer cauen ràpidament i arriben a un mínim a finals del 2022, o si la caiguda restant s'allarga fins al 2023.
Estem adoptant el segon escenari, ja que els preus es consoliden quan l'escassetat d'electricitat i gas natural frena la producció d'acer. El risc, però, és dominant a la baixa. De fet, l'únic risc alcista fort fins a finals de 2022 és que l'escassetat d'energia es torna tan greu que la producció d'acer es redueix severament.
Els temors al subministrament d'acer han desaparegut en gran mesura. La recuperació gairebé immediata de les exportacions russes de mineral, ferralla i semielaborats significa que la interrupció de la producció d'acer no ha estat significativa a Europa o Amèrica del Nord. Gairebé l'únic risc a l'alça dels preus de l'acer és l'embargament d'acer i matèries primeres russes. No obstant això, això sembla poc probable, ja que tots els esforços polítics s'han dirigit al petroli.
